Quan treballo en una col·lecció com aquesta, després del procés de disseny, preparo les argiles. Sòl treballar el color com ho he fet des de fa més de vint anys: abans ho feia a la pantalla decidint les proporcions de CMYK (inicials del Cyan, Magenta, Yellow i K de Black) que després anirien impresos en el paper en llibres, peces gràfiques promocionals o identitats visuals.
Avui m'estimo literalment el CMYK després d'anys de gràfica: part d'argila plàstica en els tres colors primaris, negre i blanc, i per mescla obtinc cadascun dels colors prèviament definits a la fase de disseny.
I ja puc començar a treballar amb les argiles per aconseguir en aquest cas aquell estampat en tons grisos i cru amb alguna nota de vermell que havia decidit per a la col·lecció São Paulo, ciutat on vaig viure i darrere de l'aparença gris del qual hi ha una cultura vibrant .
Obtinguda la placa plana d'argila dibuixada, en aquesta ocasió només vaig arribar a tallar aquest parell de la imatge, un altre tipus con i dos menors del model cistella si no recordo malament.
En el dibuix i en el recompondre d'aquest disseny que vaig acabar tallant en peces quadrades que alhora vaig recompondre per jugar amb el dibuix creat, hi ha un component atzarós que, vulgui o no, fa que aquestes peces siguin irrepetibles. Aquest caràcter únic no és un fet extraordinari, però és divertit poder crear peces que, tot i que puguin semblar-se si ho intento, mai no seran iguals.
I per a tu pot ser interessant saber que llums unes arracades no seriades, que han requerit una dedicació, un temps… després del tall ve el fornejat, el poliment, els acabats, els diversos rentats durant el procés, el muntatge de la peça i els tancaments, l'acabat del revers de les peces que també tinc cura…
Gaudeixo del procés i, si el resultat em plau, en faig un objecte que farà que un dia algú, il·lusionat després de mirar-se al mirall, em miri somrient i em digui “què bé em queden!”
I què més vull?
Un cop més, gràcies!
ate
NOTA : a la secció about pots conèixer la meva trajectòria