És tan satisfactori poder combinar el projectar i el dissenyar amb fer amb les mans!
Crear un objecte, que nascut d'un procés de creació conscient i intencionat arribi a mans (en el meu cas a orelles) d'algú que valori i entengui aquell objecte satisfet de temps, dedicació, passió, però sobretot d'intenció, de disseny i de un fer manual, és una cosa no només rabiosament contemporani sinó de futur. I em satisfà formar-ne part.
Reivindiquem la creació i el fer, tan humans.
I, per què no, reivindiquem el temps a l'objecte.
Anys enrere vaig tenir una discussió amb un professor que exigia més celeritat a l'hora de fer els exàmens per part dels nens mentre jo defensava la necessitat d'adjudicar a tot allò que fem el temps que calgui. Per salvar la situació vaig ensenyar als meus fills tècniques d'estudi que milloressin la seva efectivitat davant d'un examen… però no sense remarcar-los abans que la meva filosofia seguia intacta, que allò només els ajudaria a salvar una situació, però que personalment seguia creient en dedicar a cada cosa, i per extensió a cada persona o acte, el temps que es mereix. I ho mantinc.
Reivindiquem la consciència i el temps a l'objecte.
Gràcies
ate
2 comentaris
Moltes gràcies Mònica!!
Fantàstica reflexió estimada Esther! E encara més en els temps actuals on la velocitat dels canvis abruptes ens emputxa amb virulència… Necessitem si, temps per pensar, per reflectir e per fer, fer amb calma i amb propòsit… A pressa é a enemiga de perfeição ;-)